|
La guerra colonial d’Ifni-Sàhara
(1957-1958): uns “incidents” per a Franco, un oblit per a la democràcia
Estudi documental i bibliogràfic dels antecedents,
de les seves causes i de les seves conseqüències
Introducció
Actualment, sembla ser que no està de moda fer memòria del que va passar. Aquest exercici tan necessari de memòria històrica que tan sovint s’abandona és el que ens ha portat a que quan parlem a algú de què fou la Guerra d’Ifni poques persones sàpiguen que aquesta fou una guerra en la que els nostres propis avis podrien haver lluitat.
Així i sempre tenint present l’objectivitat i el rigor que ha de tenir la informació donada, els principals objectius d’aquest treball que s’han volgut assolir són:
-
Repassar un petit retall de la història del nostre país a l’Àfrica, en concret el conflicte d’Ifni.
- Recuperar per a la memòria present una guerra que tot i haver ocorregut fa només 50 anys és desconeguda per a molta gent d’ara.
La ignorància d’avui dia cap al que aquest conflicte fou és el resultat
de la forta censura que el règim de Franco imposà a aquells “incidents” i
que molt pocs han explicat en llibres o revistes a la seva tornada.
Aquest treball no pretengué ser mai un simple treball d’agafar un parell
de llibres i copiar la informació d’aquests sense més. La poca
informació que hi ha sobre el tema i els escassos mitjans a partir dels
quals explicar el tòpic ha fet que la recerca de fonts des de les que
extreure-hi informació fos la tasca més difícil del projecte.
Com òbviament es tracta d’un projecte d’història, les principals fonts
emprades han estat llibres d’experiències de militars a la guerra o
documents més rigorosos pel que fa a la informació publicats per
oficials de l’exèrcit o historiadors ja dedicats al tema. Tanmateix, les
associacions de veterans de la guerra que m’han permès accés als seus
arxius han facilitat moltes de les il·lustracions fotogràfiques que
descriuen amb imatges el que fou el conflicte.
Tot i així, curiosament, potser el més difícil d’aquest treball
d’història ha estat la recerca d’informació objectiva i de la
comandància (referent a les operacions realitzades), ja que bàsicament
el que predominen són els redactats de memòries a la guerra o fòrums de
les experiències viscudes que els fills dels participants han escrit a
la xarxa
d’Internet.
Això no ha dificultat però, la comunicació amb associacions de veterans
que m’han facilitat llibres antics, fotografies o mapes útils i
fonamentals per a l’elaboració del treball. Cal dir com a curiositat que
un dels llibres emprats escrit per un coronel d’Artilleria ja fallit
només estava en venta a Sevilla des d’on fou portat per tal de
fonamentar aquest treball.
Tanmateix, cal destacar la dificultat en contactar amb algun militar espanyol que participés activament en el conflicte, tot i que finalment l’Associació Catalana de Veterans d’Ifni i l’Associació de Paracaigudistes de Catalunya me’n facilitaren dues adreces.
Per concloure aquesta introducció només caldria remarcar que el punt de vista des del que les operacions militars i les explicacions del desenvolupament han estat realitzades és des de l’espanyol, entre d’altres coses per la nul·litat de mitjans informatius en quant a la visió dels rebels i pel secretisme amb el que els francesos dugueren a terme les operacions com després s’observarà que no ha permès trobar àmplia informació sobre el conflicte a mitjans de comunicació francesos (com el diari Le Monde).
Aquí comença l’exercici de memòria d’aquest treball per a recordar què fou la Guerra d’Ifni, una guerra oblidada per la història.
Nota del administrador:
Por la extensión de este artículo (138 páginas) no ha sido posible reproducirlo integramente, para leerlo haga clic en el enlace de abajo y lo podrá leer en formato PDF.
 La guerra colonial d'Ifni-Sàhara (1957-1958) (4,85 Mb)
|
